bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

Glossari feminista en Llengua de Signes

10629809_891486557545437_2063566158138860734_nPikara Magazine estan duent a terme aquesta fantàstica iniciativa: un glossari que conté terminologia pròpia de la teoria feminista i altres conceptes definits amb perspectiva de gènere. En aquest, trobareu les definicions en euskera i castellà i podreu aprendre quins són els signes en Llengua de Signes de termes com: amor romàntic, gènere, heteronormativitat, lesbianisme, prostitució, transexualitat, vibrador… i molts més!

Clica aquí per visitar el glossari

Anuncis


Deixa un comentari

Nosaltres movem el món. Ara l’aturarem!

Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs.

Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Clica aquí i visita el bloc!


Deixa un comentari

L’ejaculació femenina i la glàndula d’Skene

Us animem a mirar els vídeos del taller sobre l’ejaculació femenina, impartits per la Diana J. Torres.

Ens parla sobre la glàndula d’Skene. On es troba? Per què no ens sabem res? A quins interessos respon la medicina convencional i el tabú al voltant del cos i el plaer de les dones?

Ens explica en què consisteixen l’ejaculació femenina, com podem fer-ho amb seguretat, i de quina manera ha estat construïda i estigmatitzada per les sexualitats normatives.

Ejacular no és pixar-se! Per unes sexualitats lliures, sense tabús ni estigmes!


Deixa un comentari

Júlia Kulisevsky: «Totes les dones són fotografiables, no han de seguir un cànon concret»

La Júlia Kulisevski estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Forma part del grup de dones feministes de l’Eixample i ha comptat amb algunes de les integrants d’aquest per realitzar aquest projecte fotogràfic sobre la masturbació femenina. El treball pretén apropar la masturbació femenina d’una manera natural i sense seguir uns cànons estètics concrets.

imaginarios51-705x466

D’on va sorgir la idea del teu projecte fotogràfic?

A la universitat, a partir d’un treball que ens havien proposat a l’assignatura de fotografia. El treball es deia “El espejo de Alicia” i havíem de jugar amb el concepte del món imaginari, d’aquí em va venir la idea de treballar la masturbació femenina, pensant en què imaginem quan ens masturbem.

Per què vas triar de temàtica la masturbació femenina?

Perquè volia fer visible la masturbació de la dona però des d’un punt de vista més natural i proper. Personalment, és un tema que sempre m’ha costat molt i m’ho vaig plantejar com un treball personal. Una manera d’apropar-m’ho i veure que tothom ho fa i que no passa res. Alhora volia trencar amb el tabú general que la majoria de persones, però sobretot les dones, tenim sobre la masturbació.

Segueix llegint


Deixa un comentari

SOStenir la vida: assemblear la criança

mterni

[Article publicat a Pikara Magazine. Autora: Eva]

Escribo y me sumo a mis detonadoras. A todas. Y sobre todo a la pregunta de June Fernández. Quiero todo, desocupar la maternidad y maternar el mundo. Lo quiero todo porque lo que celebro es que las mujeres nos  reapropiemos de nuestra potencia de vida. Vida para concebirla y/o dejarla estar.  Y aún deseo más: me gustaría que quepamos en la crianza todas las personas (cuidadoras migrantes que teleasisten a su propia descendencia, abuelas de padres-madres ausentes, hermanos solteros y los y las esteriles y las maternofóbicas)

Necesitamos  urgentemente asamblear la crianza. Para otorgarle relato plural. Porque sólo así podremos imaginar la maternidad, no como un debe (más o menos utópico, más o menos casposo o posmoderno), si no como un haber (un materialismo, un izar a la realidad lo que vivimos para legitimarlo: por raro, aberrante o convencional que parezca). Solo así, nombrando cómo criamos hoy, podremos criar socialmente.

Lanzo mi desafío: denunciar lo habitada que está la maternidad del relato hegemónico de feminicidio, y de vidacidio. Nada tiene que ver la crianza en sí, con el envoltorio que le han puesto quienes no crían, pero mandan, y construyen relato. Mis hechos son que mi maternidad me logró poliamorosa, desclasada, me desaburguesó y me desnuclearizó. Embarazarme supuso quedarme sin “marido”, y sin casa, y sin sueño. No podía dormir y casi me vuelvo loca. Después de 38 años de cordura y omnipotencia, sucedió. Caí. Yo también fui vulnerada. Y solo entonces pude preguntar a un mantero, que vendía pelis a la puerta de mi casa, honestamente: ¿qué tal estás? Y todo eso me lo dio la posibilidad de ser madre. Justo lo contrario de lo que me contaron fue lo que viví.

Seguir llegint