bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees

_És Mentida!

és_mentida_actituds_masclistes copia

“Dins els col·lectius revolucionaris no es donen actituts masclistes” És mentida!

Dediquem aquest “És mentida!” a posar sobre la taula algunes de les tantes actituds i dinàmiques masclistes que es donen ens els nostres espais de militància i participació política. El sol fet de detectar-ho ja ens hauria d’ajudar a superar-ho i a combatre-ho!

– Minoria de dones en els col·lectius mixtes.

– Minoria o absència de dones ens càrrecs de responsabilitat.

– Baixa participació en els debats polítics.

– Poca importància a la nostra opinió.

– Poca confiança i importància respecte la feina que desenvolupem.

– Repartiment de tasques desigual. En una reunió acostumem a tenir el paper de moderadores i presa de torns.

–  No respecte dels torns per parts dels homes.

– Fer referència a una intervenció anterior d’un home, mai d’una dona. Encara que hagi fet la mateixa.

– Alçar el to de veu perquè se l’escolti o tenir actitud agressiva a l’hora de parlar.

– Intervencions llargues per part dels homes.

– Tasques que requereixen força física pels homes, creatives, per les dones.

Cal que assenyalem totes aquestes actituds! El nostre apoderament passa necessàriament per un canvi en la seva actitud, per la renúncia als seus privilegis i a la seva posició de poder.

[BLOG] és mentida13

“La pressió estètica afecta igual a homes i dones”. És mentida!

La pressió estètica es tracta de l’estereotip de dona ideal i impossible que ens imposa la societat i que genera frustració, obsessió i riscos de salut en les dones. Així com, l’aplicació de mesures estrictes en l’alimentació, la medicació i les operacions quirúrgiques, per arribar a aquest ideal de bellesa. D’aquesta manera s’enforteixen cada vegada més els estereotips de gènere, que consoliden i perpetuen els rols imposats per la societat .

La pressió estètica és una de les fórmules més eficaces per mantenir l’opressió de gènere, ja que ens fa trontollar l’autoestima al llarg de tota la vida.

La pressió estètica la poden patir els homes?

Sí, però no comporta les mateixes implicacions. Els homes pateixen pressió estètica com a conseqüència dels interessos econòmics neoliberals. La industria de la imatge ha trobat un nou mercat en el que invertir, de manera que les depilacions, cosmètics, la moda, etc. dirigeixen les seves consignes per primera vegada al col·lectiu d’homes, amb bons resultats.

A les dones el patriarcat ens ha atorgat el rol d’encarnar la bellesa. D’aquesta manera, assimilem que sempre hem d’estar atractives i aquesta fita adquireix tanta importància, o més, que allò que som o fem. La dona és bellesa per plaure els altres.

[BLOG] és mentida12

“Les avortistes són dones que no volen ser mares”. És mentida!

Aquests últims dies estem vivint, de nou, molt intensament la polèmica per la qüestió de l’avortament. La nova amenaça del PP, que es materialitzarà en poc temps, de la contrarreforma de la llei d’avortament en dates tan assenyalades com aquestes ha fet que tant “pro” com “anti” estem atentes als esdeveniments.

Com sempre, anem a desmentir tòpics. Molta gent pensa que les dones que estan a favor de l’avortament són dones dolentes, mitges dones, que no volen ser mares, que mai experimentaran el que és la maternitat. Dones de caràcter fred i rígid. Lesbianes. Desviades. En fi. Defensar l’avortament lliure i gratuït vol dir que una dona pugui interrompre el seu embaràs en condicions humanes i no clandestines si així ho desitja, no vol dir odiar les criatures ni menjar nadons. Atenció, les mares avortistes existeixen!!

Estem parlant del dret al propi cos, de poder decidir sobre quan vols ser mare i sota quins pretextos. Decidir sobre la teva vida i el teu cos. Que és el mateix que defensar la maternitat lliure i desitjada. Així que, famílies, no patiu perquè ningú vol fer-se una sopa de fetus de la vostra futura néta, filla o germana.

Això sí, no ens malinterpreteu, una dona pot ser i és completa sense ser mare. Per aquesta raó ella és qui ha de tenir la capacitat de decidir sobre aquest fet.

[BLOG] és mentida11
“Jo no crec que realment hi hagi tants homosexuals, el que passa és que està de moda” -És mentida!

Malgrat l’homosexualitat no es consideri oficialment un fet criminal i gaudeixi d’una pretesa acceptació social, encara es mantenen forts tabús al respecte que deriven envers una certa recança generalitzada a assumir el fet com quelcom assimilable en la nostra quotidianitat. En aquest és mentida volem posar de relleu com el conjunt d’institucions patriarcals encara avui imposen una norma heterosexual que vol fer veure l’homosexualitat o tota altra opció sexual que s’escapi de la norma com una «desviació» o quelcom reduït que esperem que no es creuï mai per les nostres vides (com una malaltia, vaja).

 Evidentment, el fet que a nivell públic sigui políticament correcte l’acceptació de les diverses opcions sexuals (amb les reticències pertinents per part dels col·lectius conservadors que només fan que amagar una reelaborada homofòbia), només es pot explicar per la intensa feina desenvolupada pel moviment feminista i els col·lectius LGTBI que aconseguiren entre d’altres reivindicacions la visibilització davant el seu tradicional ocultament.

D’altra banda, no podem deixar de banda la crítica a una imatge estereotipada de l’homosexual com una persona libidinosa, «fiestera» i en general tirada al pou del vici; tot allò que no voldríem per les nostres filles. Aquesta imatge presenta una contradicció interessant, doncs per una banda és un recurs esgrimit des dels col·lectius conservadors per demonitzar l’homosexualitat i la seva «perversió», però per una altra va molt lligada a l’oci gai i al capitalisme rosa al qual li interessa un arquetip de consumidor, abstret i estàndard, que permet l’apropiació de les demandes històriques de les minories sexuals oprimides per crear un prototip de consumidor que permeti la valorització de noves quotes de mercat.  

Feliç lluita en el Dia de l’Alliberament LGTBI! 

[BLOG] és mentida08
                                                          “La decisió de posar-se o no el preservatiu és de l’home” – És mentida!
La generalització de l’ús d’anticonceptius en la nostra societat ha estat en totalment una victòria de les corrents feministes que van posar la problemàtica de la sexualitat com un element més en la definició política del seu programa d’emancipació. Cal recordar que l’ús d’anticonceptius (naturals o artificials) es trobava explícitament prohibit per l’Església i els sectors socials més recalcitrants. Evidentment, això obeïa a una voluntat de domini sobre els cossos de les dones i la seva capacitat reproductiva, quelcom indispensable per a la reposició de la força de treball en les naixents societats capitalistes. 
Els anticonceptius, doncs, representen una presa de consciència per la dona oprimida de la seva dignitat i de la possibilitat de gaudir de la sexualitat com un plaer, i no una imposició externa que obliga la finalització en embaràs. Amb aquests mètodes les dones poden mantenir relacions sexuals sense témer quedar embarassades i per tant recuperen part del control sobre els seus propis cossos. 
D’aquesta manera, doncs, la prerrogativa de l’ús dels anticonceptius, a part de que també ha de ser de l’home per la necessitat d’evitar les MTS i per una consciència d’arrel feminista, la té en darrera instància la dona, en tractar-se del control seu propi cos allò que està en joc i per tant la decisió no pot caure mai en les mans del mascle, doncs seria llançar per la borda segles de lluita.

[BLOG] és mentida09

“Estar enamorada vol dir acceptar l’altra persona tal i com és!” – És mentida!

Ja hem assenyalat en algun altre «És mentida» com l’amor és una construcció històrica que permet dotar de normalitat els comportaments sexuals i l’organització social que afavoreix a la reproducció del Patriarcat. En aquesta senzilla frase, veiem com des de l’excusa de l’enamorament, s’interpel·la a la dona a mantenir una actitud passiva enfront del comportament de la seva parella, és a dir, ella no és ningú per a plantejar un canvi en el comportament del seu company, «acceptant» allò que no li agrada i vinculant el seu enamorament a una sola qualitat que és idealitzada: l”estimació que en principi s’estableix entre ambdues parts i que serveix per a justificar tot tipus d’actituds masclistes o nocives per a la dona.

Aquí tornem a veure com la trampa de l’amor romàntic, basat en la irracionalitat i el sentiment per a precisament no qüestionar els pilars sobre els quals es sustenta, es reserva un doble varem. Mentre que l’home té via lliure per a mantenir els seus privilegis dins l’àmbit domèstic com a «protector» de la llar, la dona no pot ni qüestionar aquests comportaments perquè l’altra persona «és així» i se l’ha d”estimar sense dubtes. La dona es manté en el segon pla que li reserva l’entramat de relacions patriarcal i no es pot ni plantejar de canviar o assenyalar allò que no li agrada, seria anar en contra del mite de l’amor que, contradictòriament, la lliga en aquesta situació.

[BLOG] és mentida07“El sexe no és complet si no hi ha penetració” – És mentida!

El coit, o penetració, està considerat la part central de l’acte sexual i hi ha la percepció que totes les relacions sexuals han d’acabar conduint-hi per a tal de ser plenes. En canvi, la resta de pràctiques sexuals són considerades preliminars i rebaixades sempre un nivell per sota. Aquests preliminars tendeixen a durar poc i són vistos com uns passos necessaris per a la penetració, amb l’objectiu d’excitar i lubricar la dona, per tal d’arribar a aquesta el més aviat possible. Per aquesta raó, en contra del que hauria de ser, aquestes pràctiques sovint no són gaudides pel plaer que donen en si mateixes, i cauen en la rutina de ser tan sols un pròleg.

Aquesta concepció del sexe relega a un segon nivell la sexualitat femenina, atorgant el paper central a una pràctica que habitualment provoca un orgasme masculí però en la qual, per la pràctica en si, la majoria de dones no arriben mai al clímax. És una mostra clara d’un model de relacions sexuals al servei del plaer de l’home.

És mentida!

“El col·lectiu homosexual és un col·lectiu de risc per a les malalties de transmissió sexual” – És mentida!

Estem cansades dels prejudicis i falses afirmacions que es proclamen a tort i a dret contra el col·lectiu homosexual i les pràctiques homosexuals. No són més que homofòbia disfressada d’una falsa pretensió d’objectivitat. Afirmacions com aquesta estan ben presents en l’imaginari col·lectiu, són de més baixa intensitat que d’altres, però segueixen demostrant com ens assetja l’homofòbia. No hi ha col·lectius de risc, hi ha pràctiques de risc. I aquestes pràctiques de risc es poden dur a terme tant en relacions homosexuals com heterosexuals.  

Aprofitem aquest “és mentida!” per a convocar-vos a les concentracions que es convoquen arreu dels Països Catalans demà, 17 de maig, dia internacional contra l’homofòbia i la transfòbia. A Barcelona la concentració serà a les 19.30h a plaça Sant Jaume.

[BLOG] és mentida05

“És natural que les dones s’ocupin de la casa. Sempre ha sigut així” És mentida!

Avui, 1 de maig, aprofitem per desmentir aquesta massa sovint perpetuada relació entre les dones i el treball. Aquesta afirmació es fonamenta en la divisió sexual del treball, per la qual s’atribueix a la dona de forma exclusiva el treball reproductiu, deixant el treball productiu en mans dels homes, que porten el pa a casa. Aquesta dicotomia relega la dona a l’àmbit privat i fonamenta els rols de gènere que tradicionalment se’ns atribueixen: discreció, submissió cap a l’home dominant, atenció, delicadesa, tendresa i un tarannà servicial, entre molts d’altres.

En temps de crisi, les dones estem tornant de forma massiva a casa: a l’atenció dels ancians, la cura dels infants i les labors domèstiques que, cal tenir present, mai no havíem abandonat. No existeix cap retribució per aquest treball, bàsic per a reproduir la força de treball que sustenta el capitalisme. En aquest sentit, us recomanem el llibret editat per Endavant (OSAN) Crisis i Dones: per una nova organització dels treballs i dels temps.

Que no ens enganyin amb els seus arguments! 

[BLOG] és mentida4

“Una dona que no es depila és una deixada!” És mentida!

La depilació és una entre tantes característiques del patró de cos femení idealitzat per la societat. Una part irrenunciable en l’estereotip físic vigent, imposat per la brutal pressió estètica a la qual el patriarcat i el capitalisme sotmeten especialment a les dones. Una pressió que imposa modes artificials o fisonomies gairebé impossibles d’aconseguir sense grans sacrificis que en alguns casos són fins i tot perillosos per la salut.

En aquest sentit s’estigmatitza un fet tan natural com tenir pèl, arribant al punt on una dona que ensenya unes cames o unes aixelles sense depilar és observada amb estranyesa i menyspreu. No cal dir que, evidentment, una dona que no es depila no és una dona deixada sinó una dona que no encaixa amb l’estereotip de dona imperant. I per trencar amb la pressió estètica ens cal una presa de consciència i visualitzar els interessos que s’amaguen darrere i assenyalant clarament els culpables: capitalisme i patriarcat.

[BLOG] és mentida03

“Totes tenim la nostra mitja taronja” És mentida!

Comunament, malgrat no se’n faci referència explícita, en el nostre dia a dia ens trobem amb expressions que aboquen a l’amor a primera vista, la mitja taronja o el príncep blau. En el seu sí aquestes expressions transmeten una sensació de plenitud vital assolida en complement amb una altra persona que emplena tots els “buits” afectius de la parella, associats a la mancança d’un complement únic indispensable que la condició humana ens aporta en la forma de la mitja taronja o, en el cas de les dones, el príncep blau. Aquesta plenitud es reconeix a partir de l’acceptació del vaporós, inconcret i irracional vehicle de l’amor, com l’expressió vital que ens ha de dur a la realització perfecta de la nostra vida, sobretot pel que fa a les dones (pocs homes tenen la sensació d’haver-se quedar “per vestir sants”).

 L’amor, com tota expressió ideològica o comportament social té un caràcter històric que el dista molt de ser un comportament natural. El “és que és així” o la suposada universalitat de l’amor no és més que una fal·làcia de la nostra societat per a imposar unes formes de relació molt còmodes per la perpetuació de l’ordre patriarcal.

Però no és una imposició “forània”, impulsada des de l’educació (que també). Les formes de socialització a les quals ens aboca un món-mercat i tant alienant com el capitalista, amb l’individualisme com a pivot del comportament bàsic ajuden i molt a la cerca d’una forma de sentir-nos menys soles i de trobar “allò que ens manca”, és a dir, a una clara mancança de relacions afectives susceptibles de desenvolupar-se lliurement. Aquest refugi segur que sembla l’amor davant la precarietat de la nostra vida ens encadena a un entramat de relacions que per una banda mantenen l’estructura de divisió sexual del treball sobre la qual es basteix la dominació de classe i, com a dones, ens pren el sentit de la nostra vida en fer que la cerca de parella o marit sigui la finalitat última del nostre projecte vital, manllevant-nos la nostra pròpia voluntat de realitzar-nos com a persones sense ésser el complement de ningú.

ESMENTIDA_MARES

“Totes les dones han de ser mares” És mentida!

Existeix una forta pressió social perquè les dones siguem mares. Des de la pròpia família, fins la parella, les amistats i l’entorn. L’ambient ens va conduint a una maternitat més aviat forçada que escollida lliurement. Aquesta pressió no ve del no-res, prové del fet que la dona històricament ha vist la seva participació de la societat relegada a l’àmbit domèstic. La dona posseeix un element que permetrà la divisió entre sexes dins l’organització social: el fet de procrear. Aquesta capacitat de treball, un cop sotmesa al poder masculí, ha servit per donar peu a la resta de divisions tècniques de la producció finalitzant amb les societats de classes que coneixem actualment. Per aquest fet, la reducció de la dona dins l’esfera reproductiva és essencial pel manteniment de la dominació patriarcal sigui la forma social que sigui (capitalista, tributària o esclavista) i per aquest fet el conjunt d’institucions de regulació social (família, parella heterosexual monògama, mitjans de comunicació) fan del concepte mare una totalitat que engloba la dona i l’impedeix desenvolupar-se per sí mateixa, essent un instrument més per la perpetuació del Capital i el Patriarcat

La cultura patriarcal ha convertit la paraula mare, és a dir, la funció, en la dona com una totalitat.

A la vegada que patim aquesta pressió social per ser mares, ens trobem amb impediments en l’àmbit productiu alhora de ser-ho. Darrera d’això s’amaga un clar interès de mantenir la dona únicament en l’àmbit reproductiu, és a dir, en la reproducció de les persones, en tenir cura dels membres de la família, en la vida domèstica… una àmbit considerat no productiu i, per tant, fora del mercat i l’economia, que permetrà perpetuar la dominació i submissió de la dona.
La maternitat no ha de ser una imposició, sinó una opció que ha decidir únicament la dona.

[BLOG] és mentida2

“El feminisme és una lluita exclusiva de les dones. És excloent!” És mentida!

El feminisme és l’eina, el model, la ideologia, la proposta política i social per a destruir el Sistema Patriarcal. Feminisme no vol dir hegemonia de les dones. Feminisme significa prendre consciència transformadora contra un sistema que classifica les persones en funció del seu sexe i/o opció sexual que anomenem Patriarcat. Cal ser curoses i no confondre els termes, ja que feminisme no és el contrari per oposició de masclisme. Ni les dones feministes volen acabar amb tots els homes del planeta. Els homes també poden i han de ser feministes, el Patriarcat, a ells, també els diu com han de ser.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s