bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

L’ejaculació femenina i la glàndula d’Skene

Us animem a mirar els vídeos del taller sobre l’ejaculació femenina, impartits per la Diana J. Torres.

Ens parla sobre la glàndula d’Skene. On es troba? Per què no ens sabem res? A quins interessos respon la medicina convencional i el tabú al voltant del cos i el plaer de les dones?

Ens explica en què consisteixen l’ejaculació femenina, com podem fer-ho amb seguretat, i de quina manera ha estat construïda i estigmatitzada per les sexualitats normatives.

Ejacular no és pixar-se! Per unes sexualitats lliures, sense tabús ni estigmes!


Deixa un comentari

Júlia Kulisevsky: «Totes les dones són fotografiables, no han de seguir un cànon concret»

La Júlia Kulisevski estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Forma part del grup de dones feministes de l’Eixample i ha comptat amb algunes de les integrants d’aquest per realitzar aquest projecte fotogràfic sobre la masturbació femenina. El treball pretén apropar la masturbació femenina d’una manera natural i sense seguir uns cànons estètics concrets.

imaginarios51-705x466

D’on va sorgir la idea del teu projecte fotogràfic?

A la universitat, a partir d’un treball que ens havien proposat a l’assignatura de fotografia. El treball es deia “El espejo de Alicia” i havíem de jugar amb el concepte del món imaginari, d’aquí em va venir la idea de treballar la masturbació femenina, pensant en què imaginem quan ens masturbem.

Per què vas triar de temàtica la masturbació femenina?

Perquè volia fer visible la masturbació de la dona però des d’un punt de vista més natural i proper. Personalment, és un tema que sempre m’ha costat molt i m’ho vaig plantejar com un treball personal. Una manera d’apropar-m’ho i veure que tothom ho fa i que no passa res. Alhora volia trencar amb el tabú general que la majoria de persones, però sobretot les dones, tenim sobre la masturbació.

Segueix llegint


Deixa un comentari

SOStenir la vida: assemblear la criança

mterni

[Article publicat a Pikara Magazine. Autora: Eva]

Escribo y me sumo a mis detonadoras. A todas. Y sobre todo a la pregunta de June Fernández. Quiero todo, desocupar la maternidad y maternar el mundo. Lo quiero todo porque lo que celebro es que las mujeres nos  reapropiemos de nuestra potencia de vida. Vida para concebirla y/o dejarla estar.  Y aún deseo más: me gustaría que quepamos en la crianza todas las personas (cuidadoras migrantes que teleasisten a su propia descendencia, abuelas de padres-madres ausentes, hermanos solteros y los y las esteriles y las maternofóbicas)

Necesitamos  urgentemente asamblear la crianza. Para otorgarle relato plural. Porque sólo así podremos imaginar la maternidad, no como un debe (más o menos utópico, más o menos casposo o posmoderno), si no como un haber (un materialismo, un izar a la realidad lo que vivimos para legitimarlo: por raro, aberrante o convencional que parezca). Solo así, nombrando cómo criamos hoy, podremos criar socialmente.

Lanzo mi desafío: denunciar lo habitada que está la maternidad del relato hegemónico de feminicidio, y de vidacidio. Nada tiene que ver la crianza en sí, con el envoltorio que le han puesto quienes no crían, pero mandan, y construyen relato. Mis hechos son que mi maternidad me logró poliamorosa, desclasada, me desaburguesó y me desnuclearizó. Embarazarme supuso quedarme sin “marido”, y sin casa, y sin sueño. No podía dormir y casi me vuelvo loca. Después de 38 años de cordura y omnipotencia, sucedió. Caí. Yo también fui vulnerada. Y solo entonces pude preguntar a un mantero, que vendía pelis a la puerta de mi casa, honestamente: ¿qué tal estás? Y todo eso me lo dio la posibilidad de ser madre. Justo lo contrario de lo que me contaron fue lo que viví.

Seguir llegint


Deixa un comentari

“El otro feminismo”. Recull de textos del feminisme no occidental

el-otro-feminismo-3

  “Creo que lo fundamental, para comprender la aparente ausencia de lo que llamo “el otro” feminismo, es reconocer la importancia del violento proceso de colonización que vivieron – y viven- algunos pueblos de Latinoamérica y el mundo. La colonización no sólo abarcó/abarca el saqueo de recursos naturales o la imposición de una religión, el mestizaje forzado o la subordinación a una potencia mayor. La colonización también trajo consigo una “modernidad”, una “civilidad” que determina qué conocimiento es válido y cual no, lo que seguimos reproduciendo día tras día en nuestros espacios educativos, es decir, lenguajes, lógicas de pensamiento y categorías epistemológicas.”

Visita el web!


Deixa un comentari

4a edició del FotoPienc, el concurs de fotografia crítica i juvenil del Fort Pienc

10421309_718406174888382_1270831933689884891_n

En motiu de la Festa Major del Fort Pienc, Arran Fort Pienc torna a realitzar el concurs de fotografia crítica i juvenil per quart any consecutiu. Enguany la temàtica és les expressions del patriarcat que patim en la nostra quotidianitat i que ens releguen a una posició d’inferioritat i submissió.

Per poder-hi participar, cal complir els següents requisits:

-Podrà participar al concurs qualsevol persona que tingui menys de 35 anys.

-Cada persona podrà presentar fins a 3 fotografies com a màxim.

-Les fotografies han de ser originals i fetes en algun racó del Fort Pienc.

-La resolució de la imatge ha de ser almenys de 1748×1240 píxels

-La imatge s’ha d’enviar a l’adreça  fortpienc@arran.cat  abans del dia 12 de juny , indicant el lloc i la data de la fotografia, el vostre nom i acompanyada d’un pseudònim.

El dia 14 de juny a la tarda s’exposaran les fotografies a la plaça del Fort Pienc i durant tota la tarda també es podran votar les millors.

Participa-hi!!!


Deixa un comentari

Entrevista a Silvia Federici: «El treball domèstic és el que produeix la força de treball»

EntrevistaAprofitant la visita de la feminista i marxista Silvia Federici a Barcelona organitzada per la seva editorialTraficantes de sueños y la Fundación de los comunes, Maria Colera entrevista per a EspaiFàbrica, la professora de la Hofstra University de Nova York. Federicci destaca pels seus estudis sobre la condició i remuneració dels treballs domèstics i l’exercici de la violència com a element fonamental per al desplegament del capitalisme.

A Caliban and the Witch [Calibán y la bruja] fas referència a l’explotació de les dones com a element fonamental en el procés d’acumulació capitalista, ja que les dones han estat les principals productores i reproductores de la més bàsica de les mercaderies capitalistes: la força de treball. Afirmes que el treball domèstic no remunerat de les dones ha estat el puntal sobre el qual s’ha erigit l’explotació dels treballadors assalariats.

En primer lloc, m’agradaria dir que la redefinició i reinterpretació del treball domèstic femení ha estat una de les aportacions més importants del moviment feminista dels anys 70. Va ser una aportació concreta dels sectors que lluitaven per assalariar les tasques de la llar, que van començar a plantejar treure tota la qüestió del treball domèstic del context en què sempre havia estat analitzat, sobretot dins de la tradició socialista, però també per suposat en la tradició liberal, i van començar a considerar-lo no com a llegat del món precapitalista, o com una activitat de caire marginal que no contribuïa a la creació de riquesa social, sinó com el tipus de feina que sosté realment tota altra forma d’activitat. Així doncs, resulta fonamental en tot el procés d’acumulació capitalista, ja que, considerat integralment, el treball domèstic és el que produeix la força de treball; és el tipus de treball que produeix la capacitat de treballar. Partint d’aquesta perspectiva, vam començar a reexaminar el passat i a intentar comprendre les condicions sota les quals aquest tipus de treball va passar de ser fonamental en el procés d’acumulació capitalista, a ser considerat quelcom marginal, o com a no-treball. I és que durant la lluita dels anys 70, un dels nostres principals temes de debat i dels nostres principals objectius va ser deixar clar que això és treball; i no només això, sinó que constitueix el terreny del procés d’explotació. I es tracta d’una explotació encara més intensa que la dels assalariats masculins, atès queel nostre és un treball no remunerat. Aquesta és la perspectiva que vaig adoptar quan vaig començar a fer treball històric, intentant comprendre què havia passat amb les dones, què havia passat amb la reproducció en el procés de desenvolupament capitalista. I vaig començar a veure des de ben aviat que el desenvolupament de l’economia dinerària capitalista genera una mena de separació, una mena de bifurcació de la vida econòmica —tot i que aquesta mai no està separada realment d’allò social— entre la producció orientada al mercat (la producció de béns), considerada com a treball vell i que es converteix en treball remunerat en el capitalisme, i la reproducció de la força de treball, que deixa de ser vista com a treball i passa a identificar-se com a treball femení: es feminitza. Des dels inicis del capitalisme s’observa la creació d’una divisió sexual del treball, que separa producció i reproducció en funció dels subjectes que desenvolupen aquest treball, produint també diferents tipus de relació. Des d’aquesta perspectiva, vaig replantejar-me el procés de la cacera de bruixes —que va prolongar-se durant més de dos segles—, i que va resultar crucial en la consolidació del capitalisme a Europa. Aquest procés de desapoderament de les dones va ser, de fet, fonamental per a la redefinició i reconstrucció de les treballadores com a no-treballadores, com a persones la mà d’obra de les quals no té cap valor des del punt de vista capitalista. Aquesta és la perspectiva que segueixo aplicant a l’hora d’analitzar els esdeveniments que estan tenint lloc a conseqüència de la reestructuració de l’economia global.

Podries explicar el procés de construcció del patriarcat abans del sorgiment del capitalisme i l’acumulació original? [Seguir llegint]


Deixa un comentari

Què podem fer els homes per la lluita feminista?

(Article d’opinió de Joaquim Ruiz, a la XarxaPenedès.cat)

Ens trobem en un moment d’auge de les lluites feministes. Multitud de grups feministes estan sorgint als nostres a barris, pobles i comarques. A Vilanova i la Geltrú hem pogut aplaudir recentment el sorgiment del grup de dones Bullanga Feminista, el qual s’uneix a altres grups existents al Penedès, com La Ruda o les veteranes dones de La Frontissa. L’actual efervescència d’aquesta lluita no ens ha d’estranyar, doncs estem vivint un moment clau pel que fa a les agressions del sistema patriarcat: contrareforma de l’avortament, augment espectacular d’agressions masclistes i de dones assassinades per homes, precarització de la feina…

I enmig de tot això, ens trobem els homes. Quin paper juguem? Normalment, el d’agressors. Sí, que ningú s’estranye. Els homes som els que exercim la violència en la immensa majoria de casos. Els violadors, els assassins, els maltractadors, els bavosos i, en definitiva, tots els agressors masclistes, són homes. I les dones gairebé sempre es troben en la situació de víctimes, en molts casos de supervivents.

Però… qui paper podem jugar? M’agradaria plantejar per al debat algunes qüestions sobre quines són, en la meua opinió, les contribucions que els homes podem fer a la lluita feminista.

Molts de nosaltres formem part de col·lectius i organitzacions “revolucionàries”, ens considerem “d’esquerres” i volem lluitar per un món “més just”. Per a gairebé tots nosaltres això inclou lluitar per una societat igualitària en qüestions de gènere. Inclús, de forma més explícita, molts de nosaltres tenim el “feminisme” com un dels nostres principals eixos de lluita, al menys en la teoria.

[seguir llegint]


Deixa un comentari

Desigual no és una marca, és l’ordre misogin global

La marca de moda reitera y reproduce la desigualdad de género, clase y etnia en su producción, organización y comunicación, por mucho que nos venda ropa inspirada en el patchwork cumbayá. Para muestra, su spot por el día de la madre.

“Bollera no es una marca, es un desorden global”, decían las Karakolas allá por los 2000, en una campaña contra el euro rosa LGTB que reivindicaba la radicalidad del lesbianismo político y vital ante la normalización e integración vía mercantil y matrimonio civil en la era Zapatero. Hoy me he despertado con esta consigna en la cabeza después de leerme la mierda de comunicado de Desigual sobre el maravilloso anuncio en que el estereotipo con patas de mujer frívola-lista-mala-buenorrísima ejerce su derecho a decidir quebrantando la confianza de su amante-novio-marido,vayaustéasaber y se pincha unos condones para quedarse preñada (y quién sabe si no casarse, que así es como lo engatusan a uno esas lagartas, dirá un tertuliano con su solysombra en la barra del bar o del plató televisivo de turno).

Desigual defiende el derecho a decidir de las mujeres (sic) difundiendo y solidificando estereotipos machistas (la que se tira a su jefe para ascender, el anterior, antes del buscadísimo boom del día de la madre, que sigue fiel a la máxima de Mae West, que hablen de ti, aunque sea mal, -y así venderás aunque no convenzas, añadiría yo-) y estereotipando realidades (las lesbianas transgresorísimas que presentan a su novia a papá y mamá, la mujer libre e independiente que usa juguetes sexuales antes de salir disparada a currar…).

[seguir llegint]


Deixa un comentari

Silvia Federici a Barcelona

banner_PTOzero

 Dimecres 7 de maig, 19:00

Debat amb Silvia Federici , autora de Revolución en el punto cero. Trabajo doméstico, reproducción y luchas feministas  i Calibán y la bruja.

Ateneu Cooperatiu la Base. C / Hortes 10, Poble Sec

Organitza : Traficantes de Sueños , Nocions Comuns i Observatori Metropolità de Barcelona

Dijous 8 de maig, 12:30 

Conferència . Horitzons estratègics dels comuns . Diàleg entre Silvia Federici i Massimo D’ Angelis

Campus Universitat Autònoma de Barcelona. edifici Etse, seminari Q3/0007. Bellaterra
Organitza : Traficantes de Sueños i ICTA ( Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental – UAB)

Divendres 9 de maig, 11:00

Conferència. La reproducció social en ( la ) crisi . Diàleg entre Silvia Federici i Verena Stolcke

Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Sala de Juntes de Geografia i Filosofia
Organitza : Traficantes de sueños i el grup de recerca GER – ‘ Grup d’estudis sobre reciprocitat ‘ del Departament d’Antropologia de la UB