bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

“Por a l’akelarre” reflexió sobre els espais no mixtes

Us convidem a llegir aquesta reflexió sobre el problema del rebuig constant als espais no mixtes i el recurrent debat entorn aquesta temàtica. I llencem la pregunta…Quin ha de ser el paper dels homes en la lluita feminista?

baixa

¿Por qué tanto revuelo? Porque se trataba de una convocatoria no mixta (sólo mujeres). Y esto es una cosa que hace tirarse mucho de los pelos a los tíos que van de feministas. Y digo “que van” y no “que son” feministas porque aún no he conocido a un solo hombre feminista que no comprenda los motivos por los que se decide convocar una concentración no mixta.

Y es que hay en el mundillo activista un terrible problema de rechazo visceral a los espacios no mixtos. Existe una especie de recelo machorril, disfrazado de incomprensión, que a las feministas nos trae de cabeza. Parece ser que es mucho pedir que entiendan que las mujeres, como grupo oprimido, necesitamos tener nuestros propios espacios de empoderamiento, donde tomar la palabra sin coacciones externas, donde sentirnos libres y entre iguales.

¿Qué se esconde detrás de este resentimiento tan profundo de algunos anarcomachos y machistas-leninistas hacia los espacios no mixtos? El “no comprendo por qué no puedo ir a tu mani, si soy un un aliado” tiene unas raíces profundísimas en nuestra cultura. Este asunto va mucho más allá de sentirse rechazado o en segundo plano en un espacio (los hombres tienen falta de costumbre a este respecto), más allá de que al compa le cueste darse cuenta de que no le toca ser protagonista por una vez. Lo que subyace es el clásico miedo a la conspiración femenina. Miedo al akelarre, miedo de lo que a las mujeres solas, sin tutelaje masculino de ninguna clase, se les pueda ocurrir cuando ponen a funcionar su inteligencia colectiva sin influencia fálica.

El miedo al akelarre ha existido siempre en las sociedades patriarcales. Lo cuenta muy bien Federici en Calibán y La Bruja. No hay nada como romper los círculos íntimos de mujeres si se trata de debilitarlas como sujetos autónomos. De ahí viene todo el desprecio por el “gossip”, el tiempo “perdido” de cháchara con las amigas. De ahí viene sacar a la clásica comadrona de la sala de partos para meter al médico varón, en una astuta maniobra de control sobre lo que hacen las mujeres con sus cuerpos.

Seguir llegint


Deixa un comentari

El feminisme com a pal de paller de la lluita de classes

Retro-poster-Capitalism-also-depends-on-domestic-labour

Federici ataca de nou de la mà de l’editorial madrilenya Traficantes de Sueños i ens interpel·la en el moll de l’ós de les nostres vides, la reproducció social i el treball domèstic. Revolución en punto cero és un recull d’articles amb els debats sobre el treball reproductiu i de cures d’una vida d’activisme de la militant feminista italoamericana.

Amb un to obert i còmplice Silvia Federici, militant feminista i professora de la Hofstra University de Nova York, ens acompanya per una sèrie de debats incòmodes per l’esquerra, ja que ataquen a una concepció teòrica que a acompanyat a les diferents famílies, des del marxisme fins al pensament llibertari, la definició del subjecte polític en base al treball assalariat marginant de la possibilitat revolucionària a dones, migrants i estudiants. Ens passeja amb aquest recull d’articles publicat per primer cop a l’estat espanyol, per una concepció innovadora d’entendre la lluita de classes, ni elaborada als sindicats ni als partits ni a les universitats una concepció que s’estén des de dormitoris i cuines i que ens colpeja ben endins i ens obliga a, com a mínim, ressituar les nostres concepcions sobre el conflicte entre desposseïdes i posseïdors. Aquest plantejament militant i no acadèmic situa el feminisme com un alliberament de classe refermant el debat en la qüestió del treball i no en altres qüestions que se’n deriven de l’opressió patriarcal-capitalista.

El llibre ens porta des dels debats feministes dels 70 sota les influències de l’autonomia obrera italiana (operaismo) i el moviment d’alliberament negre als EUA fins a les “noves” teoritzacions sobre la mundialització i la qüestió dels bens comuns actuals. El recull de textos està desenvolupat en tres eixos: una teorització del què és el treball domèstic i de la lluita feminista per la salarització d’aquest; quin paper juga el treball reproductiu dins dels processos de mundialització (globalització) que van començar després de la crisi dels 70-80; i finalment, la lluita de les dones conjugada amb la lluita pels comuns. Seguir llegint

Lliure descàrrega del llibre


Deixa un comentari

“Les avortistes són dones que no volen ser mares”. És mentida!

[BLOG] és mentida12

“Les avortistes són dones que no volen ser mares”. És mentida!

Aquests últims dies estem vivint, de nou, molt intensament la polèmica per la qüestió de l’avortament. La nova amenaça del PP, que es materialitzarà en poc temps, de la contrarreforma de la llei d’avortament en dates tan assenyalades com aquestes ha fet que tant “pro” com “anti” estem atentes als esdeveniments.

Com sempre, anem a desmentir tòpics. Molta gent pensa que les dones que estan a favor de l’avortament són dones dolentes, mitges dones, que no volen ser mares, que mai experimentaran el que és la maternitat. Dones de caràcter fred i rígid. Lesbianes. Desviades. En fi. Defensar l’avortament lliure i gratuït vol dir que una dona pugui interrompre el seu embaràs en condicions humanes i no clandestines si així ho desitja, no vol dir odiar les criatures ni menjar nadons. Atenció, les mares avortistes existeixen!!

Estem parlant del dret al propi cos, de poder decidir sobre quan vols ser mare i sota quins pretextos. Decidir sobre la teva vida i el teu cos. Que és el mateix que defensar la maternitat lliure i desitjada. Així que, famílies, no patiu perquè ningú vol fer-se una sopa de fetus de la vostra futura néta, filla o germana.

Això sí, no ens malinterpreteu, una dona pot ser i és completa sense ser mare. Per aquesta raó ella és qui ha de tenir la capacitat de decidir sobre aquest fet.


Deixa un comentari

Aquest dissabte 28, vermut feminista a l’Eixample!

1238347_10152204771498238_341195442_n

El 28 de setembre sortim al carrer per defensar els nostres drets i la nostra dignitat! Nosaltres som el motor de la nostra vida i ,és per això que, ningú ha de decidir sobre el nostre propi cos, l’avortament ho volem lliure, gratuït, sense supòsits i dins del sistema de salut pública.

DAVANT L’OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA!!


Deixa un comentari

Acte polític el 25 de setembre: SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES, INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT

ixct_feminismeDes de la campanya iniciada per l’esquerra independentista, “Independència per canviar-ho tot”; hem convocat un acte polític el pròxim 25 de setembre per plantar cara als grups ultra catòlics i espanyolistes que un cop al mes es passegen pels carrers de la sagrada família, proclamant “el dret a vida”. O més ben dit negant el dret a decidir sobre el seu propi cos a les dones.

Volem dir ben alt que tenim el dret a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra nació. I que així com plantem cara a les imposicions espanyoles també ho farem al projecte de llei del PP, que pretén fer-nos retrocedir 30 anys enrere.

Hem redactat una proposta de manifest i un cartell i tenim pensades algunes accions que ens agradaria compartir amb tot el moviment feminista.  Per aquest motiu us convoquem aquest divendres dia 13 a les 19,30h a la Cruïlla, carrer Sardenya 256 al costat del metro de monumental.

Si no podem decidir no podem ser lliures ! avortament lliure i gratuït!

Manifest:

Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de l’ofensiva  ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem  perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma  Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, ECristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els  carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva  capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils.Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.
Si no podem decidir no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.


Deixa un comentari

Manifest per un 1 de maig feminista

1 de maig feminista
Volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats!
Un altre dia per a sentir discursos sobre la crisi i el treball (el reconegut, o sigui, el productiu). Que si la patronal, que si el govern, que si Europa, que si els sindicats majoritaris, que si els alternatius, que si tu que si jo, que si que no. Que no és això el que volem. No volem un 1er de maig productivista. No és que no ens interessi: no n’és la solució.
.
No volem un 1er de maig en què s’abusi dels nostres temps, de les nostres vides, dels nostres cossos.
.
Volem posar al centre dels discursos o, millor encara, de les pràctiques de totes i de tots, la cura de la vida. 

La darrera vaga ja ho vam dir (serà que també ens repetim?): No volem viure abocades al treball de mercat. Treballem per una vida vivible.

No permetrem cap retall en els nostres drets laborals, socials, sexuals. No volem estar al servei de l’estat, volem un Estat que ens doni els serveis q ens corresponen.
.
Volem la coresponsabilitat de dones, homes, societat i Estat. I fins i tot dels mercats. Si, ja ho sabem, això suposa la fi pel capitalisme, i què? D’això es tracta amb aquesta crisi, oi? Perquè volem una coresponsabilitat que posi al centre de l’organització social i econòmica no el creixement econòmic, sinó el sosteniment de totes les vides i el respecte pel planeta. Que rescati les persones i no els bancs.
.
I ja posades, demanem als sindicats i als partits que introdueixin el discurs i la pràctica de la cuidadania en el seu treball, per a no reproduir una societat abocada al productivisme. Que, si creuen en el que fan, ho facin sempre, tot, des de la lògica d’assolir una vida vivible per a totes les persones. No pot ser tan difícil. Per a assolir un veritable gir d’aquesta crisi, que no és econòmica, sinó del sistema. No és crisi, sinó capitalisme.
.
Som moltes, i no estem soles! 
Prenguem les cases, els bancs, les empreses, prenguem els carrers!
.
Per un 1 de maig feminista! 
per reconeixement del treball reproductiu i de cures!
volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats!
.
Entrada extreta del blog de Gatamaula


Deixa un comentari

La qüestió de l’avortament, tema d’actualitat

Imatge d'arxiu

Aquests dies s’està parlant molt als mitjans convencionals sobre la qüestió de l’avortament. Després de tota la polèmica a Mèxic sobre les dones processades per avortar, ara el País publica que existeixen veus discordants dins de l’Església i en el món de la teologia. L’organització Redes Cristianas critica la gestió del ministre espanyol de justícia, afirmant que la llei actual “ens situa èticament i jurídica entre els països moderns del nostre entorn sociocultural. Crear un problema social, amb el 83% de la ciutadania en contra de l’anunciada reforma, és una temeritat de primera magnitud”.

Res a veure amb les declaracions del bisbe d’Alcalá, que va declarar ahir a Intereconomía que l’avortament “respon a una conspiració internacional per a reduir la població”. O amb l‘amenaça del copríncep d’Andorra, Joan Enric-Vives, de renunciar al càr­rec en cas que Andorra despe­nalitzi l’avortament.

Ara que el tema està als mitjans, cal que ens fem fortes i no caiguem en la trampa de seguir el joc a aquelles que ens van colar en el seu moment una Llei insuficient i que ara, des de l’oposició, pretenen fer veure que estan al nostre costat.

Sense cap renúncia: avortament lliure, segur i gratuït.

Notícies relacionades:

La violada a presó, el violat al carrer

Els plans per restringir l’avortament divideixen el Govern

Avortament Constitucional


Deixa un comentari

Sanitat elimina del seu web un llibre que parla de “maternitat lesbiana”

ANAMATO

El llibre, encarregat i editat pel propi Ministeri, conté testimonis de pares i mares, alguns molt crítics, sobre les seves experiències en el part en hospitals públics. Alguns dels autors i diverses associacions acusen el departament d’Ana Mato de censura i reclamen que la publicació aparegui de nou a la pàgina web. Sanitat rebutja les acusacions i afirma que “en un breu espai de temps es penjarà el llibre a la web per a la seva difusió”.

http://www.eldiario.es/sociedad/Sanidad-elimina-web-publicacion-maternidad_0_115138763.html


Deixa un comentari

Aquest dissabte 6 d’abril: boicot a la manifestació pro-vida!

6abril

PEL DRET AL PROPI COS, NI UN PAS ENRERE!
EL MEU COS, LA MEVA VIDA, LA MEVA ELECCIÓ

El pròxim 6 d’abril hi haurà una concentració “PRO-VIDA” a Barcelona. La campanya està organitzada pel col•lectiu d’extrema dreta DERECHO A VIVIR (http://abortocero.org/) amb el recolzament de hazteoir.org.
6 d’abril a les 11h – Vina ha boicotejar l’acte Metro Sagrada Família, Carrer Mallorca.