bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

Cultura Trans, activitats octubre

Com sabeu, aquest mes està tenint lloc a Barcelona l’Octubre Trans. Us informem de les activitats organitzades pel col·lectiu Cultura Trans per als propers 18, 19 i 20 d’octubre!

El proper 19 d’octubre es celebra en tot el món el Dia Internacional d’Acció per la Despatologització Trans, en el marc de la campanya Stop Trans Pathologization (STP). La ciutat de Barcelona acull els propers 18, 19 i 20 d’octubre del 2013 l’esdeveniment  CULTURA TRANS que agrupa diverses activitats per tal de visibilitzar la realitat del col·lectiu transsexual, transgènere i travesti així com denunciar la patologització de la transsexualitat. T’hi esperem!

ACTIVITATS:

Divendres 18 d’octubre del 2013 a les 18h30 a La Bonne- CDD Francesca Bonnemaison
CINEFÒRUM: Estrena del documental Sexing the transman

Dissabte 19 d’octubre del 2013 de 10h a 19h La Bonne- CDD Francesca Bonnemaison
JORNADA” Nous reptes en torn la despatologització trans

Diumenge 20 d’octubre del 2013 a les 19h al local de Diables de Sant Andreu
petit FESTIVAL DE LA CANÇÓ trans

Pots trobar tota la informació www.culturatrans.org.

 

culturatranscat


Deixa un comentari

Parir és un dret, no una imposició!

L’Esquerra Independentista hem elaborat un dossier sobre el dret al propi cos. El podeu consultar a la xarxa a través d’aquest enllaç:

http://issuu.com/fotlifoc/docs/dossier_parir_es_un_dret-xarxa

Parir és un dret, no una imposició

 

 


Deixa un comentari

Fem-la petar sobre … micromasclimes!

micromasclisme-web

Els micromasclismes, anomenats també sexisme benvolent, terrorisme íntim o violència de baixa intensitat, es defineixen com a “petits i quotidians exercicis de poder” que permeten als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta de “hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles” que els homes utilitzen “no tant per jutjar sinó per oposar-se al canvi femení”.

Des d’ARRAN Fort Pienc volem convidar-vos a la formació/taller que realitzarem el proper 21 d’ocubre, a les 21h, a la Cruïlla, Casal Independentista de l’Eixample (C/ Sardenya 256-260).

Us hi esperem!

Per uns Països Catalans feministes!


Deixa un comentari

“Por a l’akelarre” reflexió sobre els espais no mixtes

Us convidem a llegir aquesta reflexió sobre el problema del rebuig constant als espais no mixtes i el recurrent debat entorn aquesta temàtica. I llencem la pregunta…Quin ha de ser el paper dels homes en la lluita feminista?

baixa

¿Por qué tanto revuelo? Porque se trataba de una convocatoria no mixta (sólo mujeres). Y esto es una cosa que hace tirarse mucho de los pelos a los tíos que van de feministas. Y digo “que van” y no “que son” feministas porque aún no he conocido a un solo hombre feminista que no comprenda los motivos por los que se decide convocar una concentración no mixta.

Y es que hay en el mundillo activista un terrible problema de rechazo visceral a los espacios no mixtos. Existe una especie de recelo machorril, disfrazado de incomprensión, que a las feministas nos trae de cabeza. Parece ser que es mucho pedir que entiendan que las mujeres, como grupo oprimido, necesitamos tener nuestros propios espacios de empoderamiento, donde tomar la palabra sin coacciones externas, donde sentirnos libres y entre iguales.

¿Qué se esconde detrás de este resentimiento tan profundo de algunos anarcomachos y machistas-leninistas hacia los espacios no mixtos? El “no comprendo por qué no puedo ir a tu mani, si soy un un aliado” tiene unas raíces profundísimas en nuestra cultura. Este asunto va mucho más allá de sentirse rechazado o en segundo plano en un espacio (los hombres tienen falta de costumbre a este respecto), más allá de que al compa le cueste darse cuenta de que no le toca ser protagonista por una vez. Lo que subyace es el clásico miedo a la conspiración femenina. Miedo al akelarre, miedo de lo que a las mujeres solas, sin tutelaje masculino de ninguna clase, se les pueda ocurrir cuando ponen a funcionar su inteligencia colectiva sin influencia fálica.

El miedo al akelarre ha existido siempre en las sociedades patriarcales. Lo cuenta muy bien Federici en Calibán y La Bruja. No hay nada como romper los círculos íntimos de mujeres si se trata de debilitarlas como sujetos autónomos. De ahí viene todo el desprecio por el “gossip”, el tiempo “perdido” de cháchara con las amigas. De ahí viene sacar a la clásica comadrona de la sala de partos para meter al médico varón, en una astuta maniobra de control sobre lo que hacen las mujeres con sus cuerpos.

Seguir llegint


Deixa un comentari

El feminisme com a pal de paller de la lluita de classes

Retro-poster-Capitalism-also-depends-on-domestic-labour

Federici ataca de nou de la mà de l’editorial madrilenya Traficantes de Sueños i ens interpel·la en el moll de l’ós de les nostres vides, la reproducció social i el treball domèstic. Revolución en punto cero és un recull d’articles amb els debats sobre el treball reproductiu i de cures d’una vida d’activisme de la militant feminista italoamericana.

Amb un to obert i còmplice Silvia Federici, militant feminista i professora de la Hofstra University de Nova York, ens acompanya per una sèrie de debats incòmodes per l’esquerra, ja que ataquen a una concepció teòrica que a acompanyat a les diferents famílies, des del marxisme fins al pensament llibertari, la definició del subjecte polític en base al treball assalariat marginant de la possibilitat revolucionària a dones, migrants i estudiants. Ens passeja amb aquest recull d’articles publicat per primer cop a l’estat espanyol, per una concepció innovadora d’entendre la lluita de classes, ni elaborada als sindicats ni als partits ni a les universitats una concepció que s’estén des de dormitoris i cuines i que ens colpeja ben endins i ens obliga a, com a mínim, ressituar les nostres concepcions sobre el conflicte entre desposseïdes i posseïdors. Aquest plantejament militant i no acadèmic situa el feminisme com un alliberament de classe refermant el debat en la qüestió del treball i no en altres qüestions que se’n deriven de l’opressió patriarcal-capitalista.

El llibre ens porta des dels debats feministes dels 70 sota les influències de l’autonomia obrera italiana (operaismo) i el moviment d’alliberament negre als EUA fins a les “noves” teoritzacions sobre la mundialització i la qüestió dels bens comuns actuals. El recull de textos està desenvolupat en tres eixos: una teorització del què és el treball domèstic i de la lluita feminista per la salarització d’aquest; quin paper juga el treball reproductiu dins dels processos de mundialització (globalització) que van començar després de la crisi dels 70-80; i finalment, la lluita de les dones conjugada amb la lluita pels comuns. Seguir llegint

Lliure descàrrega del llibre


Deixa un comentari

“Les avortistes són dones que no volen ser mares”. És mentida!

[BLOG] és mentida12

“Les avortistes són dones que no volen ser mares”. És mentida!

Aquests últims dies estem vivint, de nou, molt intensament la polèmica per la qüestió de l’avortament. La nova amenaça del PP, que es materialitzarà en poc temps, de la contrarreforma de la llei d’avortament en dates tan assenyalades com aquestes ha fet que tant “pro” com “anti” estem atentes als esdeveniments.

Com sempre, anem a desmentir tòpics. Molta gent pensa que les dones que estan a favor de l’avortament són dones dolentes, mitges dones, que no volen ser mares, que mai experimentaran el que és la maternitat. Dones de caràcter fred i rígid. Lesbianes. Desviades. En fi. Defensar l’avortament lliure i gratuït vol dir que una dona pugui interrompre el seu embaràs en condicions humanes i no clandestines si així ho desitja, no vol dir odiar les criatures ni menjar nadons. Atenció, les mares avortistes existeixen!!

Estem parlant del dret al propi cos, de poder decidir sobre quan vols ser mare i sota quins pretextos. Decidir sobre la teva vida i el teu cos. Que és el mateix que defensar la maternitat lliure i desitjada. Així que, famílies, no patiu perquè ningú vol fer-se una sopa de fetus de la vostra futura néta, filla o germana.

Això sí, no ens malinterpreteu, una dona pot ser i és completa sense ser mare. Per aquesta raó ella és qui ha de tenir la capacitat de decidir sobre aquest fet.


Deixa un comentari

Aquest dissabte 28, vermut feminista a l’Eixample!

1238347_10152204771498238_341195442_n

El 28 de setembre sortim al carrer per defensar els nostres drets i la nostra dignitat! Nosaltres som el motor de la nostra vida i ,és per això que, ningú ha de decidir sobre el nostre propi cos, l’avortament ho volem lliure, gratuït, sense supòsits i dins del sistema de salut pública.

DAVANT L’OFENSIVA PATRIARCAL I CAPITALISTA DESOBEDIÈNCIA FEMINISTA!!