bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

Compte enrere de la nova Llei de l’avortament

llibretpropicos

L’etern ajornament de la nova reforma de la llei de l’avortament sembla que arriba al seu fi. Després de tirar la pedra i amagar la mà en múltiples ocasions, sembla que el PP vol aprofitar el Nadal per colar la seva llei infumable, polèmica i violenta, que atempta de forma clara i directa contra el dret de les dones a decidir sobre la nostra maternitat, el nostre cos i la nostra vida. Tot i que, pel que sembla, segueixen marejant la perdiu amb declaracions contradictòries. Ara diuen que encara no coneixen el contingut del text.

Sigui com sigui i quan sigui, la gravetat de la qüestió és altíssima. El nivell del retrocés i l’agressió és catastròfic. Per això des del conjunt de l’Esquerra Independentista i des d’Arran fa mesos que cridem a la desobediència feminista als carrers. Assenyalem els partits ultraconservadors i l’Església com a responsables directes del patiment de les dones que es veuen obligades a avortar en circumstàncies molt perilloses, així com de les morts de tantes dones en mans dels seus companys i tantes altres agressions contra nosaltres.

És el moment de practicar l’autodefensa feminista a casa, al carrer, als llocs de treball, als espais de participació i a tot arreu. És l’hora de fer-nos fortes i deixar-los-ho molt clar, les seves agressions no restaran sense conseqüències. Parir és un dret, no una imposició. Organitzem la resposta feminista!

Cridem, per últim, a la mobilització aquests dies. Esteu atentes a les convocatòries a totes les viles i ciutats.

Manifest de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de Gatamaula


Deixa un comentari

[25 de novembre] Dia internacional de la NO violència contra les dones i les nenes

25njuvenil2-còpia-724x1024

Un any més trobem que és necessari eixir als carrers el 25 de novembre. És necessari perquè la violència de gènere continua estant present en el nostre dia a dia i en cadascun dels àmbits de les nostres vides.

La violència masclista és la cara més cruel d’un sistema d’opressió del qual totes en som les víctimes. 15 dones han estat assassinades per les seves parelles als Països Catalans en el que portem d’any. El cas recent de la Carla, una noia de Tàrrega de només 14 anys, posa de manifest que la xacra de la violència masclista contra les dones és a dia d’avui una realitat alarmant també entre les joves. La violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Aquesta violència és present de forma permanent i es fa evident en la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa i els rols imposats o les repetides restriccions sobre el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos.

 Som també víctimes de la violència institucional. La violència de gènere no és sols dones apallissades per les seues parelles, tal i com ens volen fer creure. Ho és també la violència  que les institucions  exerceixen sobre la meitat de la població: les dones. Aquesta es tradueix en moltes formes: El silenci i l’immobilisme, que pretén fer-nos creure que les agressions contra les dones responen a conjuntures aïllades, és violència. Perpetuar un sistema on el domini social, econòmic i legal dels homes sobre les dones esdevé llei i norma és violència. És violència, per descomptat, la contrareforma de la llei de l’avortament, les limitacions als drets reproductius de lesbianes i mares solteres. És violència el permanent control sobre la sexualitat de joves i adolescents. I ho és també el nou criteri que estableix que per ser considerada víctima de violència masclista has d’haver estat ingressada com a mínim 24 hores a un hospital. Violència és limitar l’accés als medicaments anticonceptius suprimint-ne les subvencions per part del Sistema Nacional de Salut. [seguir llegint]


Deixa un comentari

Mani Trans 26O: Glam-event combatiu!

cartel_octubre_trans_nuevo_mani_segundo_formato_mail-copia

Sota el lema “Torna la perillositat social. Ni codis penals ni exclusions socials” s’ha convocat demà dissabte 26 a les 18h a la plaça Sant Jaume de Barcelona manifestació tans combativa. Aquesta mobilització es convoca en el marc de l’Octubre Trans BCN, que porta tot el mes en marxa amb multitud d’actes a la ciutat: xerrades, pel·lícules, documentals, tallers i activitats esportives, entre d’altres, i que durarà fins el 17 de novembre.

Octubre Trans BCN  es un colectivo de personas Trans, Intersex, Bolleras, Marikas y Queers que confluimos año a año para organizar una serie de actividades, charlas, acciones, fiestas, etc. en contra  de la  patologización de las identidades Trans e Intersex y por la autogestión de nuestros cuerpos y deseos.

Decidimos seguir una línea de trabajo que no sólo cuestione la patologización de los cuerpos no normativos, sino también las estructuras de poder tales como el estado, la iglesia, el heteropatriarcado y el capitalismo en general.

Realizamos nuestras actividades en espacios afines tanto política como afectivamente, espacios okupados, gratuitos y/o auto-gestionados.

Octubre a octubre nos organizamos desde el Transfeminismo autónomo, la horizontalidad y el Anti-autoritarismo, para confeccionar un mes de lucha TRANS ANTICAPITALISTA.

Us deixem el vídeo de la manifestació de l’any passat, que portava per lema: “Trans-tornem a/el carrer. Dinamitant el binomi per a gaudir alternatives”


Deixa un comentari

Prostitutes indignades i mobilitzades

concentració prostitutes indignades

Contra la ocupació i l’assetjament policial del barri del Raval i pels drets de les dones al carrer, les prostitutes indignades porten temps mobilitzant-se. Cada dimecres a les 20h convoquen cacerolada al carrer Robadors, i avui divendres 25 s’han concentrat per a demanar el fi de la violència institucional que pateixen les dones que exerceixen la prostitució al carrer.

Aquest és el manifest llegit durant la concentració:

Las prostitutas del Raval estamos aquí para denunciar las intervenciones policiales constantes contra nosotras. En estos momentos tan dolorosos para el barrio por la muerte de un vecino, somos conscientes de que se trata de una acción contra nosotras, pero también de la impunidad de las policías en el barrio del Raval.
Este Distrito y este Ayuntamiento permiten esa violencia. Permiten la persecución de mujeres, la discriminación, el racismo y la homofobia.
A ellos les hablamos hoy:
El fracaso de la supuesta regeneración del barrio del Raval no es culpa nuestra. Eso es falso. Es responsabilidad del Ayuntamiento mejorar la vida de todas las personas que viven, trabajan y pasan por nuestro barrio. No hay vecinas de primera y vecinas de segunda, tal y como se atreven a insinuar en sus informes.
Antes que nada somos mujeres. Además de madres, abuelas, hijas, hermanas, tías. Todas tenemos responsabilidades y familias a quienes atender. No somos criminales ni un peligro social, podéis ahorraros esos ridículos chalecos antibalas y vuestras sonrisas burlonas en las redadas que nos echan de nuestras casas y cierran nuestros espacios de trabajo.
Cuando se ven mujeres en la primera plana de los periódicos teniendo sexo en los mercados, en los portales, os horrorizáis. Que una mujer tenga que bajarse los pantalones en la calle para ganarse la vida es culpa vuestra! Vosotros cerráis bares, vosotros cerráis nuestras casas!
Nosotras estamos dispuestas a mejorar la convivencia, a implicarnos y a organizarnos pero para ello tendréis que empezar a escucharnos de una vez por todas y dejar de tapar a golpe de policía y de ordenanza la mala gestión, vuestras promesas incumplidas y vuestras especulaciones.
Supimos por los medios de comunicación que el mismo día que veníais aquí de redada, ese mismo día los responsables políticos firmaban protocolos contra la trata. Vimos tan claro como vimos en video el asesinato de nuestro vecino Juan Andres que no sabéis nada de nosotras, de quiénes somos y de qué necesitamos. Vimos claro, una vez más, que no sabéis del barrio, de sus formas de vida y por eso, no la respetáis.
No queremos un Raval marcado, no es una zona de guerra, es una zona de vida.
Aquí estamos nosotras como muestra de resistencia!
No nos moverán porque este también es nuestro barrio!

Barcelona – 25/10 – PROSTITUTAS INDIGNADAS

[28S] No hem lluitat tant per quedar-nos aquí

Deixa un comentari

Les companyes de Justa Revolta, col·lectiu antisexista de Sabadell, han realitzat aquest vídeo per a convocar a la manifestació pel Dret al Propi Cos el proper dissabte 28 de setembre a les 18h davant de la Delegació del Govern espanyol a Barcelona (carrer Mallorca, 278).

Som hereves de totes les que han lluitat pel dret a propi cos, i no ens aturarem aquí! El 28S sortim al carrer!

Concentració 28S


Deixa un comentari

Acte polític el 25 de setembre: SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES, INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT

ixct_feminismeDes de la campanya iniciada per l’esquerra independentista, “Independència per canviar-ho tot”; hem convocat un acte polític el pròxim 25 de setembre per plantar cara als grups ultra catòlics i espanyolistes que un cop al mes es passegen pels carrers de la sagrada família, proclamant “el dret a vida”. O més ben dit negant el dret a decidir sobre el seu propi cos a les dones.

Volem dir ben alt que tenim el dret a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra nació. I que així com plantem cara a les imposicions espanyoles també ho farem al projecte de llei del PP, que pretén fer-nos retrocedir 30 anys enrere.

Hem redactat una proposta de manifest i un cartell i tenim pensades algunes accions que ens agradaria compartir amb tot el moviment feminista.  Per aquest motiu us convoquem aquest divendres dia 13 a les 19,30h a la Cruïlla, carrer Sardenya 256 al costat del metro de monumental.

Si no podem decidir no podem ser lliures ! avortament lliure i gratuït!

Manifest:

Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de l’ofensiva  ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem  perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma  Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, ECristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els  carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva  capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils.Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.
Si no podem decidir no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.