bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

Compte enrere de la nova Llei de l’avortament

llibretpropicos

L’etern ajornament de la nova reforma de la llei de l’avortament sembla que arriba al seu fi. Després de tirar la pedra i amagar la mà en múltiples ocasions, sembla que el PP vol aprofitar el Nadal per colar la seva llei infumable, polèmica i violenta, que atempta de forma clara i directa contra el dret de les dones a decidir sobre la nostra maternitat, el nostre cos i la nostra vida. Tot i que, pel que sembla, segueixen marejant la perdiu amb declaracions contradictòries. Ara diuen que encara no coneixen el contingut del text.

Sigui com sigui i quan sigui, la gravetat de la qüestió és altíssima. El nivell del retrocés i l’agressió és catastròfic. Per això des del conjunt de l’Esquerra Independentista i des d’Arran fa mesos que cridem a la desobediència feminista als carrers. Assenyalem els partits ultraconservadors i l’Església com a responsables directes del patiment de les dones que es veuen obligades a avortar en circumstàncies molt perilloses, així com de les morts de tantes dones en mans dels seus companys i tantes altres agressions contra nosaltres.

És el moment de practicar l’autodefensa feminista a casa, al carrer, als llocs de treball, als espais de participació i a tot arreu. És l’hora de fer-nos fortes i deixar-los-ho molt clar, les seves agressions no restaran sense conseqüències. Parir és un dret, no una imposició. Organitzem la resposta feminista!

Cridem, per últim, a la mobilització aquests dies. Esteu atentes a les convocatòries a totes les viles i ciutats.

Manifest de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de Gatamaula


Deixa un comentari

Prostitutes indignades i mobilitzades

concentració prostitutes indignades

Contra la ocupació i l’assetjament policial del barri del Raval i pels drets de les dones al carrer, les prostitutes indignades porten temps mobilitzant-se. Cada dimecres a les 20h convoquen cacerolada al carrer Robadors, i avui divendres 25 s’han concentrat per a demanar el fi de la violència institucional que pateixen les dones que exerceixen la prostitució al carrer.

Aquest és el manifest llegit durant la concentració:

Las prostitutas del Raval estamos aquí para denunciar las intervenciones policiales constantes contra nosotras. En estos momentos tan dolorosos para el barrio por la muerte de un vecino, somos conscientes de que se trata de una acción contra nosotras, pero también de la impunidad de las policías en el barrio del Raval.
Este Distrito y este Ayuntamiento permiten esa violencia. Permiten la persecución de mujeres, la discriminación, el racismo y la homofobia.
A ellos les hablamos hoy:
El fracaso de la supuesta regeneración del barrio del Raval no es culpa nuestra. Eso es falso. Es responsabilidad del Ayuntamiento mejorar la vida de todas las personas que viven, trabajan y pasan por nuestro barrio. No hay vecinas de primera y vecinas de segunda, tal y como se atreven a insinuar en sus informes.
Antes que nada somos mujeres. Además de madres, abuelas, hijas, hermanas, tías. Todas tenemos responsabilidades y familias a quienes atender. No somos criminales ni un peligro social, podéis ahorraros esos ridículos chalecos antibalas y vuestras sonrisas burlonas en las redadas que nos echan de nuestras casas y cierran nuestros espacios de trabajo.
Cuando se ven mujeres en la primera plana de los periódicos teniendo sexo en los mercados, en los portales, os horrorizáis. Que una mujer tenga que bajarse los pantalones en la calle para ganarse la vida es culpa vuestra! Vosotros cerráis bares, vosotros cerráis nuestras casas!
Nosotras estamos dispuestas a mejorar la convivencia, a implicarnos y a organizarnos pero para ello tendréis que empezar a escucharnos de una vez por todas y dejar de tapar a golpe de policía y de ordenanza la mala gestión, vuestras promesas incumplidas y vuestras especulaciones.
Supimos por los medios de comunicación que el mismo día que veníais aquí de redada, ese mismo día los responsables políticos firmaban protocolos contra la trata. Vimos tan claro como vimos en video el asesinato de nuestro vecino Juan Andres que no sabéis nada de nosotras, de quiénes somos y de qué necesitamos. Vimos claro, una vez más, que no sabéis del barrio, de sus formas de vida y por eso, no la respetáis.
No queremos un Raval marcado, no es una zona de guerra, es una zona de vida.
Aquí estamos nosotras como muestra de resistencia!
No nos moverán porque este también es nuestro barrio!

Barcelona – 25/10 – PROSTITUTAS INDIGNADAS


Deixa un comentari

Acte polític el 25 de setembre: SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES, INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT

ixct_feminismeDes de la campanya iniciada per l’esquerra independentista, “Independència per canviar-ho tot”; hem convocat un acte polític el pròxim 25 de setembre per plantar cara als grups ultra catòlics i espanyolistes que un cop al mes es passegen pels carrers de la sagrada família, proclamant “el dret a vida”. O més ben dit negant el dret a decidir sobre el seu propi cos a les dones.

Volem dir ben alt que tenim el dret a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra nació. I que així com plantem cara a les imposicions espanyoles també ho farem al projecte de llei del PP, que pretén fer-nos retrocedir 30 anys enrere.

Hem redactat una proposta de manifest i un cartell i tenim pensades algunes accions que ens agradaria compartir amb tot el moviment feminista.  Per aquest motiu us convoquem aquest divendres dia 13 a les 19,30h a la Cruïlla, carrer Sardenya 256 al costat del metro de monumental.

Si no podem decidir no podem ser lliures ! avortament lliure i gratuït!

Manifest:

Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de l’ofensiva  ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem  perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma  Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, ECristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els  carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva  capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils.Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.
Si no podem decidir no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.


Deixa un comentari

17 de maig, dia internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia i la transfòbia

17 maig Arran

Avui és 17 de Maig, el dia internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i la transfòbia. Des d’Arran no podem obviar aquesta data. És un dia més en la nostra irrenunciable lluita per destruir el model patriarcal de societat en què vivim. Un dia per denunciar els continus atacs que rebem i reivindicar la nostra aposta pel feminisme, per la llibertat individual i col·lectiva en tot allò relacionat amb els nostres gèneres i opcions sexuals.

Fins ara hem pogut veure la passivitat amb què actuen els diferents governs a l’hora de tractar aquestes qüestions, obviant-les directament o promovent modificacions que ens fan endarrerir més de 30 anys. Parlem de les lleis que regulen el matrimoni homosexual, la reproducció i l’avortament. Lleis que han pretès encabir sota el mateix paraigües les diferents opcions per tal de tenir-nos controlades. Regulen el matrimoni homosexual per tal de tenir un mecanisme més de control sobre aquestes, per reproduir el model de relacions sexe-afectives patriarcal, heterosexista i monògam. Revisen la llei de reproducció, modifiquen la llei de l’avortament i , en definitiva, ens neguen el dret a decidir sobre els nostres propis cossos  per tal limitar la identitat de les dones a la de simples mares que no tenen altra funció que la de reproduir l’espècie.

Tot plegat, l’evidència i la punta de l’iceberg d’una ofensiva ultracatòlica, conservadora i rància, engegada pels governs, amb el silenci de totes aquelles opcions “progressistes” i amb el suport més que explícit dels sectors més conservadors de la nostra societat. Com hem dit, tornem als anys del nacionalcatolicisme més ranci, en contra del nostre dret a estimar com vulguem i a decidir sobre els nostres cossos.

Però això no és l’únic que ens preocupa , en el nostre dia a dia, en la quotidianitat de moltes joves, seguim veient com la discriminació i la no acceptació de les opcions sexuals no normatives continuen sent un important motiu d’exclusió social. Encara a dia d’avui moltes de nosaltres patim un rebuig social evident en molts àmbits. L’educació heteronormativa, que tots hem patit com a mode d’inclusió en la societat patriarcal en què vivim, tant a nivell purament educatiu (escoles, instituts, universitats…) com extern (televisió, administracions, rols socials…), invisibilitza tota opció sexual diferent a  l’heterosexualitat, excloent qualsevol altra opció que no estigui inclosa dins dels rangs de la heteronormativitat i dels patro
Com podem comprovar dia a dia, les ofensives contra la nostra llibertat individual en qüestions de gènere i opció sexual continuen atacant el nostre present i futur com ho han fet sempre. Arran, som molt conscients del llarg camí de conscienciació social que ens queda per davant, d’injustícies legals per superar i barreres morals per trencar. I som molt conscients també que som les joves, el motor del canvi, les que hem de mantenir viva la flama de la reivindicació i la desobediència feminista per l’alliberament sexual. Per lluitar pel nostre alliberament individual i col·lectiu. Hem de dir ben alt i ben fort que plantarem cara a cada atac del capitalisme i del patriarcat, com ho hem fet sempre.  Que visibilitzarem les nostres sexualitats dissidents a tot arreu. Que no entrarem en el seu model de vida heterosexista, que construirem imaginaris col·lectius que ens permetin ser lliures. Ens deslliurarem de qui ens converteix en víctimes i ens converteixen en carn per a reformes legislatives. Ens empoderarem i construirem eines que ens ensenyin que contra la LGTIfòbia, cal respondre amb contundència, autodefensa i atac!ns sexuals clàssics.

La lluita és l’únic camí!

Contra la lesbofòbia, transfòbia i l’homofòbia!

Extret d’ARRAN


Deixa un comentari

Manifest per un 1 de maig feminista

1 de maig feminista
Volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats!
Un altre dia per a sentir discursos sobre la crisi i el treball (el reconegut, o sigui, el productiu). Que si la patronal, que si el govern, que si Europa, que si els sindicats majoritaris, que si els alternatius, que si tu que si jo, que si que no. Que no és això el que volem. No volem un 1er de maig productivista. No és que no ens interessi: no n’és la solució.
.
No volem un 1er de maig en què s’abusi dels nostres temps, de les nostres vides, dels nostres cossos.
.
Volem posar al centre dels discursos o, millor encara, de les pràctiques de totes i de tots, la cura de la vida. 

La darrera vaga ja ho vam dir (serà que també ens repetim?): No volem viure abocades al treball de mercat. Treballem per una vida vivible.

No permetrem cap retall en els nostres drets laborals, socials, sexuals. No volem estar al servei de l’estat, volem un Estat que ens doni els serveis q ens corresponen.
.
Volem la coresponsabilitat de dones, homes, societat i Estat. I fins i tot dels mercats. Si, ja ho sabem, això suposa la fi pel capitalisme, i què? D’això es tracta amb aquesta crisi, oi? Perquè volem una coresponsabilitat que posi al centre de l’organització social i econòmica no el creixement econòmic, sinó el sosteniment de totes les vides i el respecte pel planeta. Que rescati les persones i no els bancs.
.
I ja posades, demanem als sindicats i als partits que introdueixin el discurs i la pràctica de la cuidadania en el seu treball, per a no reproduir una societat abocada al productivisme. Que, si creuen en el que fan, ho facin sempre, tot, des de la lògica d’assolir una vida vivible per a totes les persones. No pot ser tan difícil. Per a assolir un veritable gir d’aquesta crisi, que no és econòmica, sinó del sistema. No és crisi, sinó capitalisme.
.
Som moltes, i no estem soles! 
Prenguem les cases, els bancs, les empreses, prenguem els carrers!
.
Per un 1 de maig feminista! 
per reconeixement del treball reproductiu i de cures!
volem que les persones siguin el centre del sistema i no els mercats!
.
Entrada extreta del blog de Gatamaula