bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees


Deixa un comentari

Compte enrere de la nova Llei de l’avortament

llibretpropicos

L’etern ajornament de la nova reforma de la llei de l’avortament sembla que arriba al seu fi. Després de tirar la pedra i amagar la mà en múltiples ocasions, sembla que el PP vol aprofitar el Nadal per colar la seva llei infumable, polèmica i violenta, que atempta de forma clara i directa contra el dret de les dones a decidir sobre la nostra maternitat, el nostre cos i la nostra vida. Tot i que, pel que sembla, segueixen marejant la perdiu amb declaracions contradictòries. Ara diuen que encara no coneixen el contingut del text.

Sigui com sigui i quan sigui, la gravetat de la qüestió és altíssima. El nivell del retrocés i l’agressió és catastròfic. Per això des del conjunt de l’Esquerra Independentista i des d’Arran fa mesos que cridem a la desobediència feminista als carrers. Assenyalem els partits ultraconservadors i l’Església com a responsables directes del patiment de les dones que es veuen obligades a avortar en circumstàncies molt perilloses, així com de les morts de tantes dones en mans dels seus companys i tantes altres agressions contra nosaltres.

És el moment de practicar l’autodefensa feminista a casa, al carrer, als llocs de treball, als espais de participació i a tot arreu. És l’hora de fer-nos fortes i deixar-los-ho molt clar, les seves agressions no restaran sense conseqüències. Parir és un dret, no una imposició. Organitzem la resposta feminista!

Cridem, per últim, a la mobilització aquests dies. Esteu atentes a les convocatòries a totes les viles i ciutats.

Manifest de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de l’Esquerra Independentista

Llibret de formació de Gatamaula

Anuncis


Deixa un comentari

[25 de novembre] Dia internacional de la NO violència contra les dones i les nenes

25njuvenil2-còpia-724x1024

Un any més trobem que és necessari eixir als carrers el 25 de novembre. És necessari perquè la violència de gènere continua estant present en el nostre dia a dia i en cadascun dels àmbits de les nostres vides.

La violència masclista és la cara més cruel d’un sistema d’opressió del qual totes en som les víctimes. 15 dones han estat assassinades per les seves parelles als Països Catalans en el que portem d’any. El cas recent de la Carla, una noia de Tàrrega de només 14 anys, posa de manifest que la xacra de la violència masclista contra les dones és a dia d’avui una realitat alarmant també entre les joves. La violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Aquesta violència és present de forma permanent i es fa evident en la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa i els rols imposats o les repetides restriccions sobre el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos.

 Som també víctimes de la violència institucional. La violència de gènere no és sols dones apallissades per les seues parelles, tal i com ens volen fer creure. Ho és també la violència  que les institucions  exerceixen sobre la meitat de la població: les dones. Aquesta es tradueix en moltes formes: El silenci i l’immobilisme, que pretén fer-nos creure que les agressions contra les dones responen a conjuntures aïllades, és violència. Perpetuar un sistema on el domini social, econòmic i legal dels homes sobre les dones esdevé llei i norma és violència. És violència, per descomptat, la contrareforma de la llei de l’avortament, les limitacions als drets reproductius de lesbianes i mares solteres. És violència el permanent control sobre la sexualitat de joves i adolescents. I ho és també el nou criteri que estableix que per ser considerada víctima de violència masclista has d’haver estat ingressada com a mínim 24 hores a un hospital. Violència és limitar l’accés als medicaments anticonceptius suprimint-ne les subvencions per part del Sistema Nacional de Salut. [seguir llegint]


Deixa un comentari

Segon cicle feminista aDONA’t al Poblenou

Torna el cicle feminista aDONA’t a l’Ateneu Popular Octubre de Poblenou. Les jornades comencen el proper dissabte 26 d’octure amb la inauguració “Història del feminisme” i l’actuació teatral Els Monòlegs de la Vagina, a càrrec d’un grup de dones miitants del Fort Pienc, i duraran fins el 8 de març de 2014.

Us animem a participar-hi!

aDONA't Poblenou


Deixa un comentari

Fem-la petar sobre … micromasclimes!

micromasclisme-web

Els micromasclismes, anomenats també sexisme benvolent, terrorisme íntim o violència de baixa intensitat, es defineixen com a “petits i quotidians exercicis de poder” que permeten als homes fer el que volen però impedeixen que les dones facin el mateix. Es tracta de “hàbils arts, comportaments subtils o insidiosos, reiteratius i gairebé invisibles” que els homes utilitzen “no tant per jutjar sinó per oposar-se al canvi femení”.

Des d’ARRAN Fort Pienc volem convidar-vos a la formació/taller que realitzarem el proper 21 d’ocubre, a les 21h, a la Cruïlla, Casal Independentista de l’Eixample (C/ Sardenya 256-260).

Us hi esperem!

Per uns Països Catalans feministes!


Deixa un comentari

Acte polític el 25 de setembre: SI NO PODEM DECIDIR NO PODEM SER LLIURES, INDEPENDÈNCIA PER CANVIAR-HO TOT

ixct_feminismeDes de la campanya iniciada per l’esquerra independentista, “Independència per canviar-ho tot”; hem convocat un acte polític el pròxim 25 de setembre per plantar cara als grups ultra catòlics i espanyolistes que un cop al mes es passegen pels carrers de la sagrada família, proclamant “el dret a vida”. O més ben dit negant el dret a decidir sobre el seu propi cos a les dones.

Volem dir ben alt que tenim el dret a decidir sobre el nostre cos i sobre la nostra nació. I que així com plantem cara a les imposicions espanyoles també ho farem al projecte de llei del PP, que pretén fer-nos retrocedir 30 anys enrere.

Hem redactat una proposta de manifest i un cartell i tenim pensades algunes accions que ens agradaria compartir amb tot el moviment feminista.  Per aquest motiu us convoquem aquest divendres dia 13 a les 19,30h a la Cruïlla, carrer Sardenya 256 al costat del metro de monumental.

Si no podem decidir no podem ser lliures ! avortament lliure i gratuït!

Manifest:

Aquest 25 de setembre fem una crida a totes aquelles persones que estiguin fartes de l’ofensiva  ultracatòlica i feixista contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Som conscients que allò que les dones hem aconseguit després d’anys de lluita ho podem  perdre si no seguim plantant cara a organitzacions com Hazte Oir i Derecho a la Vida, que integren la plataforma  Catalunya Vida Sí, conjuntament amb Foro Catalán de la Familia, ECristians, Cruz de San Andrés i Asociación Víctimas del Aborto. Aquests són els promotors de les marxes feixistes en contra del dret a decidir de les dones, que cada dia 25 recorren els  carrers que van des de l’hospital de Sant Pau a la Sagrada Família.En les seves files hi trobem nombrosos grups de la ultradreta, com Alternativa Española, el sindicat Manos Limpias, Democracia Nacional, España 2000, OPUS, KIKOS, o la Conferencia Episcopal. No exagerem, doncs, quan titllem de feixistes aquestes marxes, no només per negar el dret al propi cos de les dones, sinó també per atacar totes aquelles sexualitats dissidents a la norma heterosexual i patriarcal, així com per mantenir postures racistes i espanyolistes, que recorden els temps de la dictadura franquista.

Però no són aquests els únics culpables, el govern espanyol del PP empara i dóna cobertura a aquest discurs antiavortista i feixista, i fa un pas endavant proposant la reforma de la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE). Aquesta reforma és una prohibició encoberta del dret a l’avortament. La seva intenció és tornar a la Llei de supòsits de 1985, restringint-la encara més amb l’eliminació del segon supòsit: la possibilitat d’avortar per malformacions del fetus (3%). La contrareforma també elimina el dret a decidir de les joves entre els 16 i els 18 anys, i a la pràctica suposarà una revisió del supòsit de danys físics i psicològics per a la mare, que suposa un 97% dels avortaments.

Ens trobem, doncs, davant una paradoxa: no ens permeten avortar i alhora s’omplen la boca parlant del dret a la maternitat. Dret que no fan efectiu ja que no hi ha cap mesura econòmica real que ens permeti ser mares amb dignitat.

Com a dones no vivim d’esquenes a la conjuntura actual. Patim la part més dura de l’ofensiva  capitalista neoliberal i de les retallades de “l’estat del benestar“. I com a catalanes patim l’ofensiva espanyolista que nega els nostres drets com a poble i ataca la nostra cultura i llengua.

Se’ns està negant el dret a decidir en tots els àmbits. Sobre el nostre cos i sexualitat, sobre el futur del nostre poble, sobre quin model econòmic volem. I si no podem decidir no podem ser lliures.

Ja no ens alimenten molles, ni ens valen antigues receptes, cal transformar d’arrel la societat. I la independència total és una oportunitat per fer-ho. Volem uns Països Catalans feministes on es garanteixi el dret al propi cos i l’avortament lliure i gratuït, on es respectin totes les sexualitats i on la vida sigui el centre de la nostra societat, i no els interessos especulatius i mercantils.Volem la independència per canviar-ho tot i aquesta serà feminista o no serà.
Si no podem decidir no podem ser lliures. Avortament lliure i gratuït.


Deixa un comentari

17 de maig, dia internacional contra la lesbofòbia, l’homofòbia i la transfòbia

17 maig Arran

Avui és 17 de Maig, el dia internacional contra l’homofòbia, lesbofòbia i la transfòbia. Des d’Arran no podem obviar aquesta data. És un dia més en la nostra irrenunciable lluita per destruir el model patriarcal de societat en què vivim. Un dia per denunciar els continus atacs que rebem i reivindicar la nostra aposta pel feminisme, per la llibertat individual i col·lectiva en tot allò relacionat amb els nostres gèneres i opcions sexuals.

Fins ara hem pogut veure la passivitat amb què actuen els diferents governs a l’hora de tractar aquestes qüestions, obviant-les directament o promovent modificacions que ens fan endarrerir més de 30 anys. Parlem de les lleis que regulen el matrimoni homosexual, la reproducció i l’avortament. Lleis que han pretès encabir sota el mateix paraigües les diferents opcions per tal de tenir-nos controlades. Regulen el matrimoni homosexual per tal de tenir un mecanisme més de control sobre aquestes, per reproduir el model de relacions sexe-afectives patriarcal, heterosexista i monògam. Revisen la llei de reproducció, modifiquen la llei de l’avortament i , en definitiva, ens neguen el dret a decidir sobre els nostres propis cossos  per tal limitar la identitat de les dones a la de simples mares que no tenen altra funció que la de reproduir l’espècie.

Tot plegat, l’evidència i la punta de l’iceberg d’una ofensiva ultracatòlica, conservadora i rància, engegada pels governs, amb el silenci de totes aquelles opcions “progressistes” i amb el suport més que explícit dels sectors més conservadors de la nostra societat. Com hem dit, tornem als anys del nacionalcatolicisme més ranci, en contra del nostre dret a estimar com vulguem i a decidir sobre els nostres cossos.

Però això no és l’únic que ens preocupa , en el nostre dia a dia, en la quotidianitat de moltes joves, seguim veient com la discriminació i la no acceptació de les opcions sexuals no normatives continuen sent un important motiu d’exclusió social. Encara a dia d’avui moltes de nosaltres patim un rebuig social evident en molts àmbits. L’educació heteronormativa, que tots hem patit com a mode d’inclusió en la societat patriarcal en què vivim, tant a nivell purament educatiu (escoles, instituts, universitats…) com extern (televisió, administracions, rols socials…), invisibilitza tota opció sexual diferent a  l’heterosexualitat, excloent qualsevol altra opció que no estigui inclosa dins dels rangs de la heteronormativitat i dels patro
Com podem comprovar dia a dia, les ofensives contra la nostra llibertat individual en qüestions de gènere i opció sexual continuen atacant el nostre present i futur com ho han fet sempre. Arran, som molt conscients del llarg camí de conscienciació social que ens queda per davant, d’injustícies legals per superar i barreres morals per trencar. I som molt conscients també que som les joves, el motor del canvi, les que hem de mantenir viva la flama de la reivindicació i la desobediència feminista per l’alliberament sexual. Per lluitar pel nostre alliberament individual i col·lectiu. Hem de dir ben alt i ben fort que plantarem cara a cada atac del capitalisme i del patriarcat, com ho hem fet sempre.  Que visibilitzarem les nostres sexualitats dissidents a tot arreu. Que no entrarem en el seu model de vida heterosexista, que construirem imaginaris col·lectius que ens permetin ser lliures. Ens deslliurarem de qui ens converteix en víctimes i ens converteixen en carn per a reformes legislatives. Ens empoderarem i construirem eines que ens ensenyin que contra la LGTIfòbia, cal respondre amb contundència, autodefensa i atac!ns sexuals clàssics.

La lluita és l’únic camí!

Contra la lesbofòbia, transfòbia i l’homofòbia!

Extret d’ARRAN