bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees

Violència masclista dins dels Moviments Populars (compendi 2013)

Deixa un comentari

1451528_300877953377712_1458788990_n

L’existència d’agressions masclistes als nostres col·lectius és una realitat preocupant que repressenta un repte per al Moviment Feminista. El fet que en sentim a parlar no té per què voler dir que els casos vagin en augment. Podem -i hem de- lecturar com a positiu el fet que els casos es detectin, es visualitzin, es treballin i se solucionin. La gestió adequada d’aquests casos és clau i cal treballar colze a colze i amb pas ferm contra la violència masclista dins i fora dels nostres cercles militants.

Hem volgut fer ressó de l’article publicat al blog “El dit a la nafra”, escrit per Ruben Sanchez Ruiz, que fa un recull d’altres articles que tracten sobre el tema. Us convidem a llegir-los i reflexionar-hi.

Podeu accedir a l’article fent clic aquí.

“Aquest passat mes de novembre, he pogut realitzar 3 xerrades sobre un tema molt important en la lluita contra el patriarcat, “Violència Masclista i Moviments Populars”, i conforme m’he documentat per poder dur a terme les diferents activitats he descobert articles i posts molt interessants, escrits per companyes valentes, que no es callen i diuen alló que encara es nega dins dels moviments socials i espais polítics, que no estan exempts de la violència masclista, on els agressors masclistes són companys de lluita…i això genera debats, dubtes, discussions, posicionaments…en masses ocasions, quan hauria d’estar molt i molt treballat, i per contra com no és així comporta un doble dany i patiment per les companyes que les han viscut directament, doncs la pregunta és clara, que hagués passat si aquesta mateixa agressió masclista hagués estat protagonitzada per una persona aliena al nostre col·lectiu, grup, espai, assemblea o ideología? Com haguéssim actuat?
S’hagués fet una condemna ferma i contundent…s’hagués actuat de forma ràpida, sense dilacions ni històries moralistes, perquè l’agressor és l’exogrup…però i si l’agressor és de l’endogrup? Es produeix una NEGACIÓ, es dispara un mecanisme de “No pot ser…” “impossible, si jo el conec…” “bueno , no va ser ben bé així…” “però vols dir? no estarà exagerant…si és un militant exemplar”…perquè fa mal, fa mal constatar que hem estat socialitzats/des en el patriarcat i arroseguem tots els prejudicis, tòpics, creences, actituds i comportaments masclistes, acceptem que això és així, només així ens podem enfrontar-nos i combatre-ho!
Hem de treballar amb voluntat i esforç constant contra tots els tipus de violències masclistes, siguin de la intensitat que siguin, siguin protagonitzades per qui siguin, són agressors masclistes i punt! siguin invisibles o visibles, ja hagin de ser destriades de la violència més quotidiana, dels micromasclismes i ser treballades dia a dia, i de les que hagin de ser condemnades judicialment i socialment amb la màxima fermesa i contundència!”
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s