bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees

A què fa olor el cony ?

Deixa un comentari

L’origen del Món
(L’origine du monde)
Gustave Courbet

L’altre dia, després d’un dinar molt agradable amb gent molt maca, a la vora d’un volcà, un home, jove, guapo, immers en el món “espiritual”, va voler fer-se el graciós amb un acudit sense cap gràcia.
Jo, en lluna vermella, era al davant.

La frase va ser aquesta

“M’imagino a aquesta dona sense calces passejant en bicicleta i un home preguntant-se” chacho! i aquesta olor a peix? “

Al que van seguir unes rialles forçades còmplices de qualsevol que vol fer una gràcia, digui el que digui. Així d’estúpids som de vegades els homes i les dones. Tenim tanta por a no ser acceptades per la rajada que vivim en contra dels nostres desitjos, de les nostres idees, dient sí quan volem dir no, rient sense ganes, assentint amb el cap mentre les altres parlen, només per no ser eliminats del grup.
Per no quedar-nos sols. És un instint de supervivència que ve amb nosaltres. Soles, en el Paleolític, no sobrevivíem.
I potser avui tampoc.

Però jo crec que una es pot arriscar a dir el que pensa. Crec en l’acte subversiu de no riure-li a algú les gràcies en públic. A risc de ser expulsada. Confio en el camí amplíssim que s’obre al viure sincerament.

Així que, aquell dia, vaig contestar :

“Mira, acabes de fer un comentari molt desafortunat, saps per què? Perquè no sé quins conys hauràs olorat en la teva vida, però t’asseguro que el meu no fa olor de peix. Saps a què fa olor el meu cony? A fruita madura, a sang, a vida. El meu cony és sagrat. I no et permeto davant meu, que menysprees l’olor del cony. Perquè per acudits com aquest venim les dones arrossegant molts segles de repressió. Ocultant els nostres fluxos a les altres i a nosaltres mateixes.Per homes així hem tractat el nostre cos com si fos brut i estigués malalt. El teu acudit afavoreix un sistema patriarcal i masclista que ha destrossat la sexualitat de la dona i l’ha pervertit. Els nostres fluxos són els rius de la vida.
Avergonyeix-te, sí, de fer aquest acudit. I davant meu, almenys, honra l’olor sagrat que et va donar la vida. “

Respectem-nos, dones, que no ens reprimeixin més.

I que la re-evolució de l’ésser humà, comenci per aquí.

( Reflexió extreta del Blog Viajamor )

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s