bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees

L’ofensiva del Patriarcat també a l’escola pública

Deixa un comentari

Molt s’ha comentat pel que fa a la nova llei d’Educació que el ministre José Ignacio Wert s’ha entossudit en aplicar siguin quins siguin els costos socials que s’en derivin. El ressò mediàtic que ha adquirit ha anat acompanyat d’àmplies mobilitzacions de la comunitat educativa (des d’escoles bressol a universitats) però des dels principals mitjans de comunicació del Principat sobretot s’ha fet èmfasi (i no és menys greu) amb la problemàtica referent a la marginació del català, no essent casual que aquesta és una de les principals banderes que CiU s’ha afanyat a fer onejar per destacar-se al capdavant del rebuig generalitzat de la societat catalana al projecte.

 Però mirada en deteniment, la llei conté elements que són terrorífics tant des del punt de vista de les classes populars, com des de la defensa del dret a l’autodeterminació i, sobretot també, des del feminisme; és doncs, un fantàstic exemple de com l’ofensiva del Poder en un pilar fonamental de la societat com és l’educació entrellaça les principals lluites històriques de la classe treballadora cap a la seva emancipació.

 No correspondria a aquest espai fer una àmplia relació de totes les canallades que aquest projecte legislatiu contempla, però no ens podem quedar de braços creuats i creiem que val la pena significar uns quants dels trets que fan referència a l’intent d’incrustar la ideologia patriarcal en l’ensenyament:

– Per començar, l’assignatura de Religió passa a formar part de les assignatures fonamentals del pla docent. Què implica això? doncs que els alumnes s’hi hauran d’avaluar per a passar de curs. A més a més, l’assignatura compta com a mitjana (amb el que implica això per poder accedir a certes carreres de nota de tall elevada). Alhora, això vol dir que l’ensenyament religiós, del qual ja coneixem les seves postures pel que fa al paper social de la dona, apareixerà sí o sí a les aules. Totes a ser mares i «l’avortament a debat», que també existeix el dret a la vida, diuen!

 – Seguidament, s’elimina l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, una assignatura molt deficient en els seus continguts en matèria d’igualtat de sexes, però que dins seu ja s’hi contemplava el tractament a la igualtat entre els sexes i al respecte a les diverses orientacions sexuals.

 – Com a corol·lari i element específic als Països Catalans (sobretot al PdC) la llei contempla l’obligatorietat de la docència en castellà per a aquelles famílies que ho demanin. A part del contingut extremadament espanyolista, la llei obliga a la Generalitat a pagar una plaça a l’escola privada de l’elecció de la família, la qual cosa buida de contingut l’escola pública i permet que moltes famílies, emparant-se en aquest punt, portin els seus fills a les escoles concertades, majoritàriament en mans de grups de l’Església. És una punyalada a l’escola pública, però també facilita l’educació dels infants a càrrec dels principals ideòlegs del sistema de valors patriarcal.

Així doncs, veiem que, per una banda, la llei atempta contra l’ensenyament en català, contra un servei públic com és l’educació i a més a més fa tirar enrere totes les victòries aconseguides pels grups feministes pel que fa a educació sexual i de respecte a l’orientació sexual. Com dèiem, és un clar exemple que mostra com d’entrellaçats es troben aquests tres àmbits dins de la societat concreta que conformen els Països Catalans: un atac a l’educació pública és un atac a les classes populars, en igualar l’educació a la renda. És un atac a la llengua catalana i a la nostra cultura, denostada per un procés històric de dominació imperialista. Però encara més, és un atac contra el conjunt de dones treballadores, en situar altre cop els continguts docents sota els hàbits de l’Església i sotmetent a la precarietat laboral a tot el conjunt de professionals, majoritàriament dones, que treballen dins l’escola pública. Quan bona part de les dones es troben ocupades en sectors de serveis (educació, sanitat, atenció a la discapacitat) qualsevol política contra els drets socials és una política profundament masclista que condemna a la misèria i exclou a la dona del mercat de treball i, per tant, al seu propi empoderament en una societat cada cop més precaritzada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s