bruixesdavui

This WordPress.com site is the bee's knees

“Totes tenim la nostra mitja taronja” És mentida!

Deixa un comentari

Imatge

Comunament, malgrat no se’n faci referència explícita, en el nostre dia a dia ens trobem amb expressions que aboquen a l’amor a primera vista, la mitja taronja o el príncep blau. En el seu sí aquestes expressions transmeten una sensació de plenitud vital assolida en complement amb una altra persona que emplena tots els “buits” afectius de la parella, associats a la mancança d’un complement únic indispensable que la condició humana ens aporta en la forma de la mitja taronja o, en el cas de les dones, el príncep blau. Aquesta plenitud es reconeix a partir de l’acceptació del vaporós, inconcret i irracional vehicle de l’amor, com l’expressió vital que ens ha de dur a la realització perfecta de la nostra vida, sobretot pel que fa a les dones (pocs homes tenen la sensació d’haver-se quedar “per vestir sants”).

L’amor, com tota expressió ideològica o comportament social té un caràcter històric que el dista molt de ser un comportament natural. El “és que és així” o la suposada universalitat de l’amor no és més que una fal·làcia de la nostra societat per a imposar unes formes de relació molt còmodes per la perpetuació de l’ordre patriarcal.

Però no és una imposició “forània”, impulsada des de l’educació (que també). Les formes de socialització a les quals ens aboca un món-mercat i tant alienant com el capitalista, amb l’individualisme com a pivot del comportament bàsic ajuden i molt a la cerca d’una forma de sentir-nos menys soles i de trobar “allò que ens manca”, és a dir, a una clara mancança de relacions afectives susceptibles de desenvolupar-se lliurement. Aquest refugi segur que sembla l’amor davant la precarietat de la nostra vida ens encadena a un entramat de relacions que per una banda mantenen l’estructura de divisió sexual del treball sobre la qual es basteix la dominació de classe i, com a dones, ens pren el sentit de la nostra vida en fer que la cerca de parella o marit sigui la finalitat última del nostre projecte vital, manllevant-nos la nostra pròpia voluntat de realitzar-nos com a persones sense ésser el complement de ningú.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s